\nEl sector exterior a Catalunya<\/strong>
\nQuant a les exportacions, en els onze primers mesos del 2016, el valor de les exportacions catalanes de mercaderies s\u2019ha situat en 60.019,2 milions d\u2019euros, la qual cosa significa un aven\u00e7 del 2,2% respecte al mateix per\u00edode del 2015. Les vendes a l\u2019exterior de Catalunya representen el 25,7% del total exportat per Espanya, i \u00e9s la xifra m\u00e9s elevada d\u2019exportacions de tota la s\u00e8rie hist\u00f2rica. Es tracta d\u2019una taxa de creixement superior a la de la zona euro (0,7%), l’Estat espanyol (1,7%), Alemanya (1,2%) o It\u00e0lia (1,1%), i que es contraposa amb les caigudes de Fran\u00e7a (-0,9%), el Regne Unit (-0,2%), els Estats Units (-3,2%), la Xina (-6,4%) o el Jap\u00f3 (-7,4%).
\nLes importacions del per\u00edode han registrat un augment del 2,4%, amb un valor total de 71.623,9 milions d\u2019euros. Les compres a l\u2019exterior de Catalunya suposen el 28,6% del total de les importacions espanyoles.
\nEl saldo comercial de Catalunya va registrar un d\u00e8ficit d\u201911.604,7 milions d\u2019euros, xifra que suposa un creixement del 3,3% respecte als onze primers mesos de l\u2019any anterior, segons dades facilitades per la Direcci\u00f3 Territorial de Comer\u00e7 de Catalunya.
\nConjunt de l’Estat espanyol<\/strong>
\nAl conjunt de l\u2019Estat espanyol les exportacions s\u2019han incrementat un 1,6% respecte al mateix per\u00edode del 2015, un total de 233.798,9 milions d\u2019euros.
\nQuant a les importacions, han registrat un descens del 0,9% i han arribat a 250.106 milions d\u2019 euros.
\nEl d\u00e8ficit total espanyol es va situar en 16.307 milions d\u2019 euros, amb un descens del 27,1% en comparaci\u00f3 amb el mateix per\u00edode del 2015.
\nI analitzem tamb\u00e9 quina ha estat l’evoluci\u00f3 al llarg del 2016 d\u2019algunes de les empreses exportadores del Club Cecot d’Internacionalitzaci\u00f3 i quines perspectives es plantegen per al 2017.
\nSr. Pere Ballart – FLUIDRA<\/span>
\nEl 2016 ha anat globalment b\u00e9 i es preveu que el 2017 sigui un bon any. El mercat espanyol t\u00e9 marge de creixement. En general el mercat a Europa t\u00e9 un creixement m\u00e9s lent. El mercat a Fran\u00e7a s\u2019ha estancat. \u00c0sia ha tingut variacions i s\u2019ha anat enfonsant, per\u00f2 no aix\u00ed Singapur, que ha pujat entre un 7-8%. Han captat projectes grans i aix\u00f2 els far\u00e0 cr\u00e9ixer en aquest mercat. El mercat americ\u00e0 est\u00e0 en una situaci\u00f3 desigual: al Per\u00fa, Col\u00f2mbia i l\u2019Am\u00e8rica Central est\u00e0 estancat i a l\u2019Am\u00e8rica del Nord estan en creixement. A Austr\u00e0lia ha anat molt b\u00e9.
\nEl Sr. Ballart apunta que el Brexit afecta en funci\u00f3 de com vagi la paritat de les monedes. De moment es considera que no afectar\u00e0 m\u00e9s enll\u00e0 del canvi de monedes.
\nSr. \u00c0lex Brunet \u2013 CAIXABANK<\/span>
\nEl missatge de cara al 2017 \u00e9s optimista i es preveu un creixement a Espanya i Alemanya. En l\u2019\u00e0mbit financer est\u00e0 canviat la tend\u00e8ncia, seguint la corba tipus, es preveu que en dos anys es sortir\u00e0 del negatiu i anir\u00e0 pujant. El Banc Central anir\u00e0 darrere de la Reserva Federal.
\nEl Brexit afecta m\u00e9s el Regne Unit que Europa.
\nSr. Josep M. Campanera \u2013 PLA METALL<\/span>
\nL\u2019any 2016 ha estat positiu i es preveu un 2017 tamb\u00e9 bo.
\n\u00c9s preocupant el fet que, si el mercat nacional comen\u00e7a a funcionar, moltes empreses tindran la temptaci\u00f3 de deixar el mercat internacional.
\nSr. Carlos Nu\u00f1ez- ICEX<\/span>
\nEl 2016 ha sigut un any d\u2019incertesa per la situaci\u00f3 pol\u00edtica del pa\u00eds, ja que no hi ha hagut govern i no han pogut treballar com els hauria agradat.
\nEl programa Consolida no s\u2019ha convocat. El programa Target USA ha tingut una participaci\u00f3 catalana de 29 empreses. En el programa Icex Next han participat un total de 350 empreses, de les quals 70 han estat catalanes. L\u2019objectiu d\u2019aquest 2017 amb aquest programa \u00e9s arribar a les 600 empreses i l\u2019import d\u2019aquestes ajudes s\u2019ha rebaixat de 10.000 a 8.000 \u20ac.
\nJosep Cernuda \u2013 ASOCIADIS DE INVERSIONES<\/span>
\nEn l\u2019\u00e0mbit de Catalunya es nota la millora en el consum, que a l\u2019\u00faltim semestre ha pujat pel que fa als productes d\u2019alta gamma.
\nElls venen a Fran\u00e7a i Alemanya, i noten que It\u00e0lia ha fet un canvi positiu cap a productes de gamma alta.
\nReferent a les inversions que mantenen a la Xina, funcionen b\u00e9. El tema del d\u00f2lar els ha anat molt b\u00e9. El fenomen Trump no s\u2019ha notat pr\u00e0cticament a les borses.
\nSr. Toni Lorente – AZBIL TELSTAR TECHNOLOGIES<\/span>
\nAzbil Telstar Technologies pertany al sector del metall, per\u00f2 la seva clientela \u00e9s del sector de les ci\u00e8ncies de la vida (ind\u00fastria farmac\u00e8utica, centres de recerca i sector hospitalari, principalment).
\nEl 2016 ha estat un bon any i, en particular en equips, un molt bon any, amb r\u00e8cord de vendes. A Espanya el sector p\u00fablic ha tornat a funcionar, encara no a nivells del 2011, per\u00f2 s\u00ed en comparaci\u00f3 del 2015, i tamb\u00e9 el sector privat, amb for\u00e7a inversions a la ind\u00fastria farmac\u00e8utica. En general, durant el 2016 hi ha hagut un bon nombre d\u2019oportunitats a molts pa\u00efsos i alegria en els mercats, amb for\u00e7a inversions.
\nA Europa, It\u00e0lia, Irlanda o la Rep\u00fablica Txeca han funcionat particularment b\u00e9, i a R\u00fassia, malament.
\nTamb\u00e9 ha anat for\u00e7a b\u00e9 a pa\u00efsos asi\u00e0tics com \u00cdndia, Mal\u00e0isia, Indon\u00e8sia o Corea, mentre que a la Xina ja fa anys que no hi fem res, fora de ser un centre de producci\u00f3 per a tercers pa\u00efsos. A l\u2019\u00c0frica hi ha hagut for\u00e7a moviment a Sud-\u00e0frica, i menys al Magreb, per\u00f2 tamb\u00e9 en altres pa\u00efsos, com el Senegal i Eti\u00f2pia. A Am\u00e8rica, els Estats Units, tot i que no s\u00f3n actualment un bon mercat per a Telstar, degut a la compet\u00e8ncia local, hi ha hagut oportunitats interessants.
\nA l\u2019Am\u00e8rica Central i l\u2019Am\u00e8rica del Sud, M\u00e8xic, Per\u00fa i Argentina s\u00f3n els millors pa\u00efsos, i Brasil ha anat malament.<\/p>\n
A l\u2019Orient Mitj\u00e0, sobretot a l\u2019Ar\u00e0bia Saud\u00ed o els Emirats \u00c0rabs, la situaci\u00f3 no ha estat bona perqu\u00e8 s\u2019han cancel\u00b7lat o posposat projectes que ens havien estat assignats per\u00f2 per als quals mai es van rebre les bestretes. Finalment, tot i que per a Telstar s\u00f3n mercats petits, Austr\u00e0lia i Nova Zelanda han tingut un bon comportament. A Holanda sembla clar que la ultradreta de Geert Wilders, oposat a les pol\u00edtiques de la UE, \u00e9s m\u00e9s a prop cada vegada d\u2019aconseguir el poder si troba el soci adequat, i sembla probable que sigui aix\u00ed. Amunt \u00e0nima forta! Traspassa la boirada<\/em> \u00c9s el nostre desig que aquest esperit positiu, disposat a superar tots el reptes, permeti a totes les empreses del Club Cecot d\u2019Internacionalitzaci\u00f3 afrontar els del 2017 amb el mateix aplom que l’au dels temporals, l’albatros, \u00e9s capa\u00e7 de moure\u2019s amb agilitat i volar amb majestuositat enmig de tots els vents, bufin d’on bufin, per contraris i tempestuosos que siguin. I que l\u2019exercici 2017 resulti finalment tan positiu com ha estat el 2016.
\nEn el conjunt de mercats, el 2017 s\u2019espera un t\u00f2nica positiva i la previsi\u00f3 de resultats \u00e9s bona. Es preveu una certa recuperaci\u00f3 a R\u00fassia, tamb\u00e9 als Estats Units, on la reacci\u00f3 dels mercats al triomf de Donald Trump ha estat tamb\u00e9 positiva. Aquests comportaments s\u00f3n semblants a Europa, on no es preveu que el Brexit tingui un efecte massa negatiu. Tamb\u00e9 hi ha hagut una bona tend\u00e8ncia a l\u2019Extrem Orient, segurament en uns pa\u00efsos m\u00e9s que en d\u2019altres, i en alguns pa\u00efsos de l\u2019Am\u00e8rica Llatina i \u00c0frica, especialment a Sud-\u00e0frica. En contrapartida, a l\u2019Orient Mitj\u00e0 sembla que la situaci\u00f3 continuar\u00e0 decaiguda durant el 2017.
\nSanti Valc\u00e1rcel \u2013 EDITORIAL CLIE<\/span>
\nHa estat un any bo principalment en el mercat dels EUA, on s\u2019ha consolidat la venda de llibres als grans supermercats. El mercat d\u2019Argentina, Col\u00f2mbia, Per\u00fa i Xile est\u00e0 pujant. En canvi, M\u00e8xic, que anava molt b\u00e9, aquest any est\u00e0 en decreixement.
\nS\u2019est\u00e0 racionalitzant el nombre de t\u00edtols editats. De fet, les editorials, gr\u00e0cies al print on demand, eviten tenir estocs i poden fer arribar els llibres en 24-48 h a dest\u00ed. El m\u00f3n digital s\u2019ha consolidat i est\u00e0 creixent. Clie, amb tota aquesta renovaci\u00f3, ha crescut entre un 15-20% i encara queda un gran recorregut.
\nAmb la venda mitjan\u00e7ant el print on demand ha canviat el marge, que ha passat del 30% al 50%, i en el llibre digital, al 70%. El tipus de client, ara, \u00e9s molt m\u00e9s selectiu.
\nSr. Ignasi Cusid\u00f3 – LAMP<\/span>
\nLes vendes no han anat gaire b\u00e9, per\u00f2 s\u00ed la rendibilitat. No han crescut, per\u00f2 han recuperat rendibilitat, que era la seva estrat\u00e8gia. Al mercat espanyol han facturat el mateix, per\u00f2 amb un increment del 10-15% dels preus.
\nTroben que el mercat europeu est\u00e0 molt parat (avorrit) i han patit decreixement als mercats de Fran\u00e7a i l\u2019Europa de l\u2019Est.
\nA l\u2019Orient Mitj\u00e0 est\u00e0 tot molt parat i no hi ha previsi\u00f3 de millora per al 2017. En canvi, al nord d\u2019\u00c0fric\u00e0 la situaci\u00f3 \u00e9s molt bona, amb grans projectes d\u2019hotels i retail. La Xina ja no \u00e9s un mercat atractiu per a ells.
\nXile mostra una aturada de l\u2019activitat, tot i que es preveu que el 2017 es desbloquegin inversions grans. A M\u00e8xic els ha perjudicat el canvi, i es constata molta \u201cpor\u201d pel fenomen Trump. En relaci\u00f3 amb el Brexit no han notat cap efecte.
\nSr. Albert Ventura- IMC<\/span>
\nEn termes generals els mercats del G5 en el sector joguina han UK +7, IT +5, GE +6 , ES +4 i Fr +1. Fran\u00e7a \u00e9s el que ha anat m\u00e9s justet, per\u00f2 al final han recuperat una mica i han quedat en resultats positius.
\nCom a companyia, encara que tanquen al mar\u00e7, es preveu un creixement del 10%, sobretot gr\u00e0cies a la inversi\u00f3 en projectes nous i a la inversi\u00f3 en innovaci\u00f3. Sense aix\u00f2 no creixerien.
\nEn l\u2019\u00e0mbit d\u2019altres mercats, com R\u00fassia i el Brasil, per a l\u2019empresa segueix anant molt malament. A M\u00e8xic estan molt espantats amb Donald Trump i el peso s\u2019ha devaluat
\nmolt. La Xina tamb\u00e9 t\u00e9 molta por del president dels EUA, ja que tremolen amb el tema dels aranzels.
\nEspanya cada vegada va millor, per\u00f2, en cr\u00e9ixer tamb\u00e9 al G5, es mantenen les proporcions de 20-25% de venda dom\u00e8stica i 75-80% de venda a l\u2019exterior.
\nLes perspectives per al 2017 no s\u00f3n dolentes per al mercat de la joguina, per\u00f2 les incerteses pol\u00edtiques que tenim davant preocupen una mica.
\nSr. Rossend Marques- JOVI<\/span>
\nJOVI \u00e9s una empresa familiar ubicada a Rub\u00ed i especialitzada en la fabricaci\u00f3 i comercialitzaci\u00f3 de productes per a l\u2019educaci\u00f3 art\u00edstica. Tamb\u00e9 en la fabricaci\u00f3 de llapis de cosm\u00e8tica per a terceres marques. Actualment t\u00e9 pres\u00e8ncia a m\u00e9s de 80 pa\u00efsos.
\nLa facturaci\u00f3 ha pujat el 2016 un 10%, amb continu\u00eftat per als productes art\u00edstics i un fort increment en exportaci\u00f3 de cosm\u00e8tica. Actualment exporta la meitat del que fabrica.
\nL\u2019any 2016 s\u2019ha incrementat la plantilla en un 10%, especialment als departaments de M\u00e0rqueting, Vendes i Enginyeria. Est\u00e0 previst un creixement de l\u2019exportaci\u00f3 per a aquest 2017 d\u2019un 20% per projectes oberts a R\u00fassia, els EUA i Fran\u00e7a.
\nEn termes generals, per tant, les valoracions s\u00f3n bones. Tret d\u2019algunes \u00e0rees concretes, com hem vist, la din\u00e0mica que reflecteixen aquestes aportacions indica una evoluci\u00f3 positiva del 2016 i bones perspectives per al 2017 quant a l\u2019 activitat de les empreses amb activitat internacional, per\u00f2 sense perdre de vista la dificultat de fer plans a mitj\u00e0 o llarg termini, atesos els canvis constants en l\u2019\u00e0mbit econ\u00f2mic i pol\u00edtic, sense oblidar el canvi social en el qual estem immersos, com expliquem a continuaci\u00f3.
\nSr. Josep Mas – COL\u00b7LEGI D\u2019APARELLADORS I ARQUITECTES T\u00c8CNICS<\/span>
\nEn un escenari d’estabilitat econ\u00f2mica i millora de l’activitat, els col\u00b7legiats actius del CAATEEB van iniciar prop de 12.000 obres, incloses totes les categories, a la prov\u00edncia de Barcelona, la qual cosa significa un increment del 3% respecte al 2015, si b\u00e9 el nombre de visats professionals ha representat un descens del 3% respecte a l\u2019any anterior. Destaca un increment, per primera vegada des d’abans de la crisi, amb un 15% de les obres de nova construcci\u00f3 i gran rehabilitaci\u00f3.
\nLentament es va consolidant la intervenci\u00f3 de col\u00b7legiats en programes de cooperaci\u00f3 internacional, aix\u00ed com la seva col\u00b7laboraci\u00f3 amb empreses del sector fora del nostre pa\u00eds, especialment dins de la zona europea, perqu\u00e8 \u00e9s una figura t\u00e8cnica que per la seva formaci\u00f3 especifica s’ha descobert com a enlla\u00e7 de la cadena de direcci\u00f3 en el proc\u00e9s d’execuci\u00f3 material de les obres.
\nLa creaci\u00f3 i millora d’eines electr\u00f2niques, juntament amb la certificaci\u00f3 professional, iniciada el 2016, permetr\u00e0 competir amb avantatge en el marc tendent a la desregularitzaci\u00f3 de t\u00edtols professionals, i el CAATEEB aposta per una \u00e0mplia formaci\u00f3 que permeti adquirir les noves compet\u00e8ncies que sorgeixen tant en el mercat intern com a l\u2019exterior.
\nPERSPECTIVES 2017<\/strong>
\nSi hagu\u00e9ssim de resumir les perspectives econ\u00f2miques per al 2017 en una sola paraula, no hi ha dubte que aquesta seria \u00abincertesa\u00bb. I tots sabem que la incertesa \u00e9s molt negativa per a l’empresa, que necessita fer plans a curt i mitj\u00e0 termini comptant amb unes bases d’estabilitat. Vegem, doncs, algunes d\u2019aquestes perspectives:
\nMAT\u00c8RIES PRIMERES
\nCreiem que el petroli s’ha estabilitzat a la ratlla dels 50$ i el m\u00e9s probable \u00e9s que segueixi en aquest rang al llarg de tot l’any, fet que no \u00e9s dolent en absolut, per\u00f2 tampoc proporcionar\u00e0 als estats totalment o molt dependents (com \u00e9s el cas d’Espanya) les alegries del 2016. La resta de mat\u00e8ries primeres seguir\u00e0 el mateix cam\u00ed a l’al\u00e7a, la qual cosa proporcionar\u00e0 a la majoria de pa\u00efsos emergents un escenari millor que el de 2016, amb millors possibilitats de creixement.
\nTIPUS D’INTER\u00c8S, DIVISES i DEUTE
\nEn principi, tot fa pensar que la FED apujar\u00e0 tipus com a m\u00ednim un parell de vegades al llarg de 2017, amb la qual cosa els tipus dels EUA podrien situar-se entre el 0,75% i el 1,25%, si finalment s\u00f3n tres. Per que fa a l’eurozona, no hi ha cap perspectiva de pujades. El m\u00e9s probable \u00e9s que els tipus segueixin en el 0% al llarg de tot el 2017 i probablement fins i tot al llarg del 2018. Per\u00f2 per al BCE les coses estan cada vegada m\u00e9s dif\u00edcils, ja que la pujada del preu del petroli comen\u00e7a a provocar tensions inflacionistes i, tot i que la inflaci\u00f3 continua per sota dels objectius, les pressions a pujar tipus seran cada vegada m\u00e9s grans. Pel que fa a les divises, cal esperar que la diverg\u00e8ncia entre les pol\u00edtiques de la FED i el BCE segueixi pressionant el d\u00f2lar a l’al\u00e7a, tot i que moderadament.
\nMolt m\u00e9s preocupant \u00e9s el tema del deute, que segons el Fons Monetari Internacional (FMI) ha arribat als 152 bilions de d\u00f2lars, que equivalen al 225% del producte interior brut (PIB) mundial. La pol\u00edtica laxa dels bancs centrals (en la qual segueix instal\u00b7lat el BCE) ha creat una bombolla de bons sobirans de proporcions gegantines, que ha convertit el bo estatal a deu anys -un actiu considerat tradicionalment com \u00ablliure de risc\u00bb (b\u00e0sicament els bons dels EUA i l’eurozona) i en el qual bancs, companyies d’assegurances i fons de pensions solen aparcar els seus diners- en l’actiu \u00abde major risc\u00bb del m\u00f3n, encara que pocs s’atreveixin a dir-ho obertament i menys encara a recon\u00e8ixer-ho. El dia en qu\u00e8 ens despertem amb la not\u00edcia que s’ha desencadenat una crisi correctiva en els bons estatals anomenats \u00ablliures de risc\u00bb viurem un cataclisme econ\u00f2mic de dimensions desconegudes. \u00c9s urgent una correcci\u00f3 per part dels bancs centrals i, en aquest sentit, la FED ja ho est\u00e0 fent. Podr\u00e0 fer-ho tamb\u00e9 el BCE? I, en cas de fer-ho, Espanya, It\u00e0lia, Portugal, B\u00e8lgica i Fran\u00e7a ho suportarien? Dif\u00edcil d’imaginar.
\nLA XINA I \u00c0SIA
\nD\u00e8iem abans que la Xina est\u00e0 duent a terme amb un relatiu \u00e8xit la seva transici\u00f3 des d’una economia abocada a l’exportaci\u00f3 fins a una economia dominada pel consum intern. Aix\u00f2 s\u00ed, lluny d’aquells creixements espectaculars del 10% anual dels anys noranta i comen\u00e7aments de la d\u00e8cada del 2000, ja que s’ha desaccelerat a creixements del 6,5%, envejables i envejats per molts altres pa\u00efsos, per\u00f2 insuficients perqu\u00e8 el gegant asi\u00e0tic pugui mantenir per molt de temps el seu model d’economia estatal controlada. El problema xin\u00e8s \u00e9s la transici\u00f3 d’un aparell productiu en mans de l’Estat i controlat per l’Estat, abocat a les exportacions barates, a una economia de lliure mercat que impulsi la demanda interna. I aix\u00f2 no \u00e9s tan f\u00e0cil de resoldre. Per poder completar amb \u00e8xit la seva transici\u00f3 d’una economia productiva estatal controlada a una economia lliure moguda per la demanda interna, la Xina necessita reformes pol\u00edtiques i socials que no s\u2019acaben de veure, i no seran tan f\u00e0cils d’aconseguir. No hi ha cap dubte que la Xina t\u00e9 un ampli potencial per cr\u00e9ixer (el seu PIB per c\u00e0pita \u00e9s de prop del 30% del dels EUA), per\u00f2 aconseguir-ho demana canvis pol\u00edtics que no estan tan clars. I amb Trump a la Casa Blanca advocant per mesures proteccionistes, \u00e9s probable que les coses es posin encara m\u00e9s dif\u00edcils. La Xina continua sent un problema potencial per a l\u2019economia mundial i cal vigilar-la molt de prop. No oblidem que el desenvolupament de tota la resta de pa\u00efsos del sud-est asi\u00e0tic va estretament lligat al desenvolupament dels esdeveniments a la Xina.
\nPA\u00cfSOS EMERGENTS DE LLATINOAM\u00c8RICA I \u00c0FRICA
\nEn general, els pa\u00efsos emergents en aquestes dues zones es veuran beneficiats per la pujada del petroli i altres mat\u00e8ries primeres. En el cas de Llatinoam\u00e8rica, per\u00f2, cal remarcar importants excepcions, com \u00e9s el cas de Vene\u00e7uela, enfonsada en el caos; l’Argentina, que segueix sense aixecar el cap; el Brasil amb una crisi institucional de proporcions gegantines i lluny d’estar resolta; als quals ara hem de sumar tamb\u00e9 M\u00e8xic, pel deteriorament de les relacions amb els EUA, que s\u00f3n el seu principal mercat. Un dels pa\u00efsos m\u00e9s ben posicionats, sota el nostre punt de vista, \u00e9s Col\u00f2mbia. Xile \u00e9s possible que millori alguna cosa, per\u00f2 la crisi pol\u00edtica no ajuda i el creixement seguir\u00e0 per sota de la mitjana dels \u00faltims anys.
\nELS ESTATS UNITS
\nA hores d’ara, el que l’administraci\u00f3 Trump faci o deixi de fer en mat\u00e8ria econ\u00f2mica i de pol\u00edtica internacional segueix sent la gran inc\u00f2gnita. De moment, totes les ordres executives que ha signat el nou president han estat de cara a la galeria, sobre temes morals o d’immigraci\u00f3, m\u00e9s encaminades a acontentar els seus votants conservadors que de veritable transcend\u00e8ncia pol\u00edtica o econ\u00f2mica. Qu\u00e8 \u00e9s el que far\u00e0 realment de tot el que ha anunciat en mat\u00e8ria econ\u00f2mica? La lectura positiva que n\u2019estan fent els mercats no deixa de ser sorprenent i alhora encoratjadora. Com d\u00e8iem abans, oloren mesures liberalitzadores, oloren baixades d’impostos, oloren menys despesa social… i aix\u00f2 els agrada. L’economia dels EUA est\u00e0 en un cam\u00ed clar de creixement, i amb l\u2019atur al 5% no es pot dir que les perspectives siguin dolentes en absolut: hi haur\u00e0 creixement. Molt greus i errades haurien d\u2019\u00e9sser les decisions de Trump perqu\u00e8 tot se\u2019n vagi sobtadament en orris. I, pel que sembla, els mercats no ho anticipen pas aix\u00ed. \u00c9s q\u00fcesti\u00f3 d\u2019esperar i veure qu\u00e8 passa.
\nEUROPA
\nDespr\u00e9s de l’ensurt del Brexit, Europa segueix, com de costum, paralitzada. No avan\u00e7a, sin\u00f3 que m\u00e9s aviat es podria dir que va enrere. I, de fet, la complexitat de la seva estructura pol\u00edtica (quan no hi ha eleccions en un pa\u00eds n’hi ha en un altre) afavoreix aquesta par\u00e0lisi. La crisi de l’euro, lluny d’estar resolta, diguem que est\u00e0 \u00abcongelada\u00bb per les mesures de pol\u00edtica expansiva del BCE, per\u00f2 reapareixer\u00e0 tan aviat com aquestes desapareguin. La crisi banc\u00e0ria tamb\u00e9 est\u00e0 lluny d’haver quedat resolta, malgrat totes les mesures d’unificaci\u00f3 reguladora del BCE. I el rescat a l’Itali\u00e0 del Monte dei Paschi per part del Govern itali\u00e0 n\u2019\u00e9s una clara demostraci\u00f3. No ser\u00e0 l\u2019\u00faltim. Europa es va negar a afrontar la realitat dels problemes del seu sistema bancari assumint p\u00e8rdues pels cr\u00e8dits incobrables (com es va fer als Estats Units) i la banca europea segueix amb 1,2 bilions d’euros de cr\u00e8dits improductius i incobrables que finalment ning\u00fa sap qui assumir\u00e0. Gr\u00e8cia segueix sent un problema latent: els programes de rescat continuen fracassant un darrere l’altre, i tornen de nou les veus que demanen que surti de l’euro.
\nI a tot aquest rebombori econ\u00f2mic s’afegeix la crisi pol\u00edtica. A Fran\u00e7a, Marine Le Pen segueix guanyant punts i, encara que tots confiem que el sistema franc\u00e8s d’eleccions a dues voltes acabi finalment \u00absalvant els mobles\u00bb, les coses no estan clares. Una Fran\u00e7a dividida entre el radicalisme de Le Pen i l\u2019\u00bbenigma\u00bb Macron (suposant que finalment aquest \u00faltim guanyi) \u00e9s molt improbable que resolgui els greus problemes econ\u00f2mics que afronta la naci\u00f3. I no augura res de bo per a la UE .<\/p>\n
\nA It\u00e0lia, despr\u00e9s del frac\u00e0s de Renzi, les coses estan cada vegada menys clares. El Moviment 5 Estrelles i la Lliga Nord, ambd\u00f3s poc amics de la UE, tenen pressa per anar a les urnes.
\nI ni tan sols a l\u2019estable i equilibrada Alemanya pot dir-se que les coses estan del tot clares. La crisi dels refugiats est\u00e0 passant a Merkel una factura molt cara, i per primera vegada es parla de la possibilitat que pogu\u00e9s perdre la cancelleria davant una coalici\u00f3 de partits d’esquerra.
\nLa crisi de l’euro, com d\u00e8iem anteriorment, est\u00e0 lluny d’estar resolta i es mant\u00e9 simplement congelada, per\u00f2 tard o d’hora ressorgir\u00e0. Perqu\u00e8 el problema de l’euro no \u00e9s la moneda en si, sin\u00f3 l’abs\u00e8ncia total de voluntat pol\u00edtica dels estats per fer les cessions de sobirania que exigeix l’exist\u00e8ncia i continu\u00eftat d’una moneda \u00fanica. Sense elles, qualsevol economista de primer any sap que l’euro no t\u00e9 sortida. I, a menys que passi un miracle, les possibilitats d’aconseguir una uni\u00f3 pol\u00edtica cada vegada estan m\u00e9s lluny.
\nEns sembla estrany que els anglesos, veritables mestres en l’art de la navegaci\u00f3, arribessin a la conclusi\u00f3 que, ateses les circumst\u00e0ncies, el Brexit era el m\u00e9s convenient. \u00bfQue el millor era abandonar el transatl\u00e0ntic europeu com m\u00e9s aviat millor i fer la singladura en la seva pr\u00f2pia embarcaci\u00f3 disposant d\u2019una major capacitat de maniobra per esquivar els embats de les onades?
\nESPANYA
\nQu\u00e8 podem dir d’Espanya? Impostos alts, despesa p\u00fablica incontrolada, d\u00e8ficit descontrolat i augment constant de deute p\u00fablic. Molt mala combinaci\u00f3! La demanda interna i el boom del turisme, ajudats per la pol\u00edtica expansiva del BCE i els preus favorables de les mat\u00e8ries primeres, han tibat l’economia amb for\u00e7a i ens han proporcionat un excel\u00b7lent 2016. Per\u00f2 caldria estar cec per no admetre que \u00e9s un creixement que es fonamenta en arenes movedisses. Seguint l’exemple de la resta d’Europa, Espanya segueix al paire, sense reformes estructurals, ancorada en la filosofia del carpe diem. Tard o d’hora en pagarem les conseq\u00fc\u00e8ncies i, tenint en compte la creixent incertesa a escala mundial, hi ha moltes m\u00e9s probabilitats que sigui d’hora que no tard. Tot i que la in\u00e8rcia del creixement segueixi donant-nos alegries al llarg del 2017, que sens dubte ho far\u00e0, seguim opinant, com esment\u00e0vem al principi, que a l’Europa de dues velocitats estem viatjant en primera classe sense bitllet. I d’un moment a l’altre passar\u00e0 sobtadament el revisor.
\nCONCLUSI\u00d3<\/strong>
\nD\u00e8iem al comen\u00e7ament que, si d’hem de definir alguna manera l’escenari de perspectives per al 2017, la paraula \u00e9s \u00abincertesa\u00bb. I subsistir en un entorn d’incertesa implica adaptar-nos i gestionar de forma adequada. En un entorn canviant el que preval no \u00e9s la dimensi\u00f3 de l\u2019empresa, sin\u00f3 la seva capacitat d’adaptaci\u00f3. L’empresa que triomfar\u00e0 no ser\u00e0 la que m\u00e9s creixi estructuralment, sin\u00f3 tot el contrari, la que, amb major agilitat i menor estructura, s\u00e0piga aprofitar al m\u00e0xim la seva capacitat d’innovaci\u00f3 per penetrar en mercats m\u00e9s amplis, amb un m\u00ednim d’inversi\u00f3.
\nFa uns anys, era fonamental tra\u00e7ar un pla d’objectius a mitj\u00e0 i llarg termini, i establir les pautes d’inversi\u00f3 per assolir-los. En l’entorn actual aix\u00f2 ja no serveix i hem de ser capa\u00e7os de viure els esdeveniments en temps real i gestionar els processos en el moment en qu\u00e8 es produeixen. El que era v\u00e0lid per a ahir, \u00e9s probable que al cap d\u2019uns mesos no serveixi, ja que els escenaris canvien a un ritme vertigin\u00f3s. En el moment actual, l’\u00e8xit d’una empresa va lligat a la seva capacitat d’adaptaci\u00f3 i agilitat de maniobra.
\nD’una banda, els escenaris pol\u00edtics i econ\u00f2mics canvien amb una rapidesa desconeguda des de fa molts anys i que fa molt dif\u00edcil, per no dir del tot impossible, fer previsions concretes a mitj\u00e0 i llarg termini. De l’altra, ens enfrontem a tecnologies disruptives que alteren els escenaris productius i de distribuci\u00f3 a un ritme dif\u00edcil de seguir. I a tot aix\u00f2 se suma el fet que el client final ha deixat de ser un ens impersonal i desconegut per esdevenir un nom i cognoms amb pres\u00e8ncia p\u00fablica, que fa sentir p\u00fablicament la seva veu en xarxes socials, i disposat a valorar el nostre producte i la nostra gesti\u00f3. Qui no sigui capa\u00e7 d’adaptar-se a aquestes realitats, implementant a temps els canvis necessaris, acabar\u00e0 sens dubte fora del mercat. L’\u00fanic que garanteix l’\u00e8xit d’una empresa \u00e9s la seva capacitat per adaptar-se a les circumst\u00e0ncies, siguin les que siguin.
\nL\u2019\u00e8xit en un entorn d\u2019incertesa no \u00e9s una fita impossible d\u2019assolir si som capa\u00e7os d’adaptar-nos i prendre les decisions correctes. Volem, per tant, concloure el nostre informe d’aquest any amb una nota po\u00e8tica positiva que, malgrat que no ha estat escrita pensant en l’empresa, creiem que descriu perfectament amb el seu missatge la mentalitat positiva que hem d\u2019adoptar per desenvolupar-nos amb \u00e8xit en aquest entorn incert i canviant. S\u00f3n les paraules de poeta mallorqu\u00ed Miquel Costa i Llobera (1854-1922) en \u201cEl pi de Formentor\u201d:<\/p>\n
\n i arrela dins l’altura com l’arbre dels penyals.<\/em>
\n Veur\u00e0s brugir a tes plantes la mar del m\u00f3n irada,<\/em>
\n per\u00f2 tes can\u00e7ons valentes aniran per la ventada<\/em>
\n com l’au dels temporals.<\/em><\/p>\n
\nAmb aquest prop\u00f2sit, des de la Cecot, i de manera especial pel que fa a les empreses involucrades en comer\u00e7 exterior, des del Club Cecot d’Internacionalitzaci\u00f3, seguirem treballant per ajudar els nostres associats a assolir adequadament aquest nou model de gesti\u00f3.<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/www.cecotinternacionalitzacio.org\/wp-content\/uploads\/2017\/03\/grafica.png\")
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"