Xina, pressions inflacionistes

El passat 9 de juny es va publicar l’Índex de Preus al Productor (IPP) a la Xina.

La dada va augmentar un 9% en termes anuals al maig, cinc dècimes més del que s’esperava per aquest mercat. Es tracta de la xifra més alta d’aquest índex de preus elaborat per l’Oficina Nacional d’Estadístiques xinesa en 12 anys.

La dada fa créixer la preocupació global per les pressions inflacionistes i l’efecte que l’alça de les matèries primeres està tenint en la indústria manufacturera xinesa.

Xina, a més, està permetent una apreciació de renminbi davant el dòlar (el tipus de canvi va assolir la setmana passada els 6,4 yuans per dòlar, el nivell més alt en els últims tres anys), de manera que les pressions de preus a la Xina s’estan transferint ràpidament a través de les seves exportacions.

La major part dels economistes consideren que són pressions inflacionistes transitòries, relacionades amb la normalització de sistema productiu i els patrons de consum després del covid. No obstant això, el temor és que les pressions de preus sobre la indústria xinesa es perllonguin en el temps traslladant-se als béns manufacturats i a la resta de sectors a tot el món, obligant a mesures més restrictives de política econòmica per part dels bancs centrals.