Acord d’associació econòmica entre la UE i Japó

L’1 de febrer de 2019 ha entrat en  vigor l’Acord d’Associació Econòmica entre la UE i Japó.

L’acord no ha estat sotmès a ratificació pels parlaments nacionals, ja que, a diferència del que va passar amb el CETA, s’ha pretès, pel seu contingut, que afecti només les competències exclusives de la Unió Europea.

Per tant és, essencialment, un acord d’eliminació d’aranzels i d’obertura de mercats a les economies respectives. Els riscos en relació amb el sector automobilístic europeu es pretenen pal·liar a través d’un període transitori.

Com afecta al comerç de productes en el flux d’importació a la UE

S’estableix una eliminació d’ aranzels immediata i de forma generalitzada.

No obstant,  per a les importacions a la UE de determinats productes  d’origen Japó, l’eliminació no serà immediata sinó que  es preveu una eliminació progressiva, durant un període transitori.

Depenent dels productes aquesta eliminació es podrà fer en 3, 6, 8 o 11 trams a partir de l’entrada en vigor de l’ acord.

Alguns dels productes subjectes a període transitori són els següents:

Sector metall:

Productes inclosos  en les següents partides:

  • Metall i manufactures de metall:  7604, 7607, 7614, 7616, 8108, 82007, 8211.
  • Màquines i aparells: 8407, 8408, 8411, 8412, 8415, 8427, 8431, 8456, 8458, 8482,8483, 8501,8504, 8506, 8507, 8513, 8519, 8527, 8528, 8537, 8540
  • Material de transport: 8601, 8602, 8603, 8604, 8605, 8606, 8607, 8608, 8701, 8702, 8703, 8704, 8706, 8707, 8708, 8711, 8714.

Sector químic:

Productes inclosos  en les següents partides: 3215, 3923 y 3926

Per altres sectors cal consultar.

No tots els productes de les partides indicades estan subjecte a període transitori. Per consultar els productes específics subjectes a període transitori podeu clicar el següent enllaç.

Sector tèxtil:

L’eliminació d’ aranzels es immediata, sense període transitori per a les importacions de tèxtils origen Japó.

Com afecta al comerç de productes en el flux d’exportacio al Japó

Al Japó l’entrada de productes originaris de la UE serà lliure d’aranzels de forma immediata, si be es preveu també un període transitori per alguns productes.

Sector metall:

L’eliminació d’ aranzels es immediata, sense període transitori per a les importacions de tèxtils origen Japó.

Sector químic:

Alguns productes de les  següents partides estan subjectes a període transitori : 2905, 2918, 3301, 3303, 3503 i 3505.

Sector tèxtil:

En el sector tèxtil les següents partides 500100.010, 500200.211, 500200.215, 500200.216, 500200.217 estan subjectes a contingents aranzelaris.

Les sub-partides de seda 500100.090 500200.221,  500200.225, 500200.227 estan subjectes a un període transitori d’11 anys durant el que s’aniran reduint els aranzels.

Normes d’origen preferencials

Per tal que els productes es puguin acollir a les preferències aranzelàries, és necessari que  siguin originaris de la UE o de Japó, respectivament.

Els criteris per determinar l’origen varien segons el tipus de producte. Els criteris que s’apliquen als diferents sector són bàsicament els següents:

  • Canvi de partida aranzelària (4 dígits),
  • Canvi de sub-partida ( 6 dígits)
  • Màxim de producte no originari utilitzat per sota del 50% preu EXW, o
  • Mínim de valor afegit per sobre del 55% FOB,o
  • Determinades transformacions.

Per consultar el criteri aplicable a cada producte consultar l’annex 3-B de l’Acord.

Acreditació de l’origen
L’Acord comporta importants canvis en aquest punt:

No s’utilitza el EUR-1 per acreditar l’origen

L’importador que es vulgui beneficiar de l’eliminació d’aranzels ( ja sigui en la importació a la UE o en la importació al Japó) té dues opcions:

  1. Sol·licitar del seu proveïdor (l’exportador o fabricant) una declaració d’origen que es pot incloure a la factura o en qualsevol document comercial que descrigui el producte originari amb suficient detall per a la seva identificació, seguint el següent text:

Aquesta declaració pot ser per a un enviament únic o per un període màxim de 12 mesos.
Per fer aquesta declaració d’origen l’exportador si és de la UE ha d’estar registrat al sistema REX i respon de la veracitat d’aquesta declaració.
Ha de conservar la declaració i els registres que acrediten l’origen el producte durant un termini de 4 anys.
b) L’importador, pot també optar per fer ell la declaració, sobre la base del seu propi coneixement sense obligació de presentar cap declaració d’origen. En aquest cas és recomanable que demani al proveïdor proves de que efectivament el producte és originari del seu país, ja que en cas d’inspecció, l’importador haurà d’acreditar davant les autoritats del país d’importació la veracitat de la seva declaració.
L’importador haurà de conservar durant el termini de tres anys els registres que acreditin l’origen de la mercaderia.
En aquest cas no és necessari presentar cap declaració ni que l’exportador estigui registrat al sistema REX.

Per a qualsevol consulta relacionada amb aquesta qüestió podeu adreçar-vos a comercexterior@cecot.org

CONTRACTACIÓ I COMERÇ INTERNACIONAL

Quan necessitem formalitzar acords nostres comercials?

Quan l’acord i l’execució d’aquest acord és simultani, és a dir,  hi ha un compliment immediat de les respectives prestacions,  els contractes formal, en principi, no són tan necessaris. Aquest seria el cas p.e. quan en una venda cara a cara s’intercanvia al mateix moment el preu i la mercaderia. Llegir +

BREXIT · Com preparar-se per a la sortida del Regne Unit

Està previst que el 29 de març de 2019, a mitja nit, el Regne Unit deixarà de ser membre de la Unió Europea. Això convertirà al Regne Unió en un tercer país. Per tant, és convenient que les empreses i operadors econòmics comencin a preparar-se per a aquest escenari si encara no ho han fet.

La UE recomana centrar-se en els següents punts: Llegir +

Quines són les mesures de la UE com a resposta a les mesures adoptades per EEUU a les importacions d’acer i alumini?

La guerra comercial iniciada pels EEUU comportarà l’ augment d’aranzels a la UE per a la importació d’una llista de productes agrícoles, alcohol, tabac, tèxtil i metall.

Aquestes mesures s’han adoptat en aplicació de les regles de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) que permet mesures de defensa comercial davant de l’incompliment d’ alguna de les parts.

Amb aquesta mesura la UE pretén obtenir un reequilibri comercial, malgrat sigui parcial,  de forma immediata respecte a les exportacions de la UE d’acer i alumini. Llegir +

Conclusions | Tenim una estrategia de clients a les nostres empreses?

TENIM UNA ESTRATEGIA DE CLIENTS A LES NOSTRES EMPRESES?

La resposta a aquesta pregunta ha estat pràcticament unànime entre els assistents al Work-Shop que ha tingut lloc a la Cecot aquest dimecres 30 de Maig:

“Cal tenir una estratègia de clients, però el cert és que en molts casos no és així. O no la tenim, o la tenim poc definida”

Durant aproximadament una hora i mitja els assistents han estat debatent sobre aspectes relacionats amb la gestió de clients internacionals, que no difereix massa de la gestió de clients que hauríem de fer a nivell nacional, si bé cal afegir, que hi ha una major complexitat pel fet de ser empreses que pertanyen a un entorn de negocis i cultura diferents al propi.

Els participants han estat responent a les preguntes i comentant les reflexions que l’expert que ha dinamitzat la sessió, en Sr. Josep Pey, consultor i col·laborador de Cecot en temes d’estratègia comercial internacional els hi ha plantejat.

Els assistents han estat d’acord en concloure que els canvis viscuts durant els últims 20 anys (demanda més específica, canvi en la forma de relacionar-se amb clients, clients més exigents, etc…) no són més que símptomes d’un canvi de model productiu i distributiu en massa, cap a un model basat en una  producció i distribució customitzada.

Segons alguns dels assistents, resulta sorprenent com tot i ser-ne conscient d’aquest canvi, moltes empreses segueixen en dinàmiques més pròpies del model antic.

“Malgrat existeixen categories diferents de clients, les empreses segueixen la mateixa política comercial amb tots i, el que és més greu, els equips comercials no disposen de directrius clares per prioritzar i rendibilitzar la seva feina.”

En paraules del ponent, Josep Pey “Quantes vegades hem vist en els Comitès de direcció exigir als “exports managers” o directors comercials respondre només pels resultats, i no en valorar conjuntament el que cal ajustar en l’estratègia comercial (si hi és) plantejada?” “Quantes vegades ens preguntem sobre si realment hem establert unes directrius i tenim els recursos necessaris per a que l’equip comercial pugui millorar aquests resultats?” “Som conscients que les vendes són una conseqüència i, que per tant, cal enfocar-se en les causes que han de fer possible la millora d’aquestes vendes”

Disposar d’una estratègia de clients alineada a l’estratègia empresarial, ajuda a millorar no només les vendes, sinó també, els resultats.

Tots els assistents han coincidit que un dels factors que pot contribuir a aquesta millora és disposar d’una específica estratègia de clients. Això implica tenir-los correctament classificats. L’enfocament i les polítiques comercials que l’equip comercial ha de dur a terme en cada grup, haurà de ser diferent i, també, l’esforç que invertim en cada un d’ells.

A més a més, és molt probable, que en funció de cada categoria de clients, el perfil de venedor que assignem  hagi de ser un i no un altre.

Treballar d’aquesta manera, enfocant a les diferents necessitats dels clients, és indispensable en l’actual model, i això requereix que l’empresa organitzi i estructuri degudament el suport dels departaments de back – office. D’aquesta manera  les persones que l’integren han de ser capaces de ser un veritable recolzament per a la xarxa de vendes. Ja sigui en l’elaboració d’anàlisis i estudis; prescripció, trucades, subministrament d’informació, etc. No és suficient que avui actuïn simplement com un servei d’atenció al client.

Els departaments de màrqueting ja no fan mercadotècnia.

Els participants han estat d’acord en que els departaments de màrqueting en general han perdut la seva funció essencial de mercadotècnia, convertint-se més en departaments de “branding”.

Tot i ser la marca i la imatge indispensables avui dia per a diferenciar-se en el mercat, no és suficient. Cal donar suport i orientar des de l’empresa als equips comercials, amb estratègies i  polítiques clares i ben definides.

Cal per tant definir una estratègia de clients que passi per categoritzar-los en funció dels diferents criteris estratègics que l’empresa i el mercat requereixin.

Possiblement, i dintre de cada una d’aquestes categories trobarem sempre els clients històrics, aquells als que no hauríem de vendre perquè no són rendibles, els estratègics i els potencials. Atendre’ls degudament implica disposar de polítiques comercials diferenciades.

A partir d’aquí definir la política o enfocament que hem de donar a cada categoria de clients i definir el perfil de comercial que cal assignar-li.

 

Enfocar-se a vendes o a rendibilitat?

Un de les preguntes que s’han fet els assistents, en la seva majoria responsables dels departaments comercials de les respectives empreses participants, és per què les direccions de les empreses s’ofusquen a vegades, en seguir venent a clients  amb els que no només deixem de guanyar, sinó que moltes vegades i perdem pel fet de ser històrics.

En aquests sentit s’ha posat de relleu la singularitat de l’empresariat català molt més preocupat, en general, per incrementar les vendes que la rendibilitat.

Idees força resultants del debat

Resumint,  algunes de les idees força que han anat sortint durant la sessió:

  • Cal identificar categories de clients ja que no es pot tractar a tots per
  • Avui més que mai cal identificar i estudiar molt bé les necessitats dels clients i customitzar l’oferta per a cada categoria.
  • Es necessiten indicadors que permetin avaluar la tasca dels equips comercials i, no només, fixar-se en la xifra de vendes.
  • Cal segmentar bé els mercats i organitzar-se internament, però això requereix primer tenir definida una estratègia empresarial i com a conseqüència l’estratègia de clients.
  • Es imprescindible la implicació de la Direcció General en aquests aspectes.
  • Es important tenir present quin tipus de perfil comercial necessitem per als diferents tipus de client i d’estratègia.
  • Cal enfocar-se en el marge i la rendibilitat, no només en la xifra de vendes.
  • Es indispensable establir polítiques comercials per orientar als equips comercials i tenir indicadors per poder avaluar la seva feina. Els equips de back office han d’ajudar amb el seu treball que la xarxa de vendes millori la seva eficiència i eficàcia.

Terrassa, 30 Maig 2018.